Arquitectura de l'Iran

L'arquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià. La seua història comença si fa no fa al 5000 ae, fins al present, amb exemples característics distribuïts en una àmplia zona des de Turquia i l'Iraq fins al nord de l'Índia i Tadjikistan, i des del Caucas fins a Zanzíbar. Els exemples d'edificis perses varien des de barraques camperoles a cases de te i jardins, des de pavellons a «alguns dels edificis més majestuosos que el món mai no ha vist». A més de portes, palaus i mesquites històriques, el ràpid creixement de ciutats, com la capital, Teheran (vegeu: arquitectura de Teheran), ha ocasionat una onada de demolicions i noves construccions.^[1]^[2]

L'arquitectura iraniana mostra una gran varietat, tant estructural com estètica, a partir d'un desenvolupament gradual i coherent de tradicions i experiències anteriors. Sense innovacions sobtades, i malgrat el repetit trauma d'invasions i xocs culturals, ha aconseguit «una individualitat diferent de la d'altres països musulmans». Se n'han assenyalat com a virtuts primordials: «un marcat sentit de forma i escala, inventiva estructural, sobretot en la volta i la cúpula, i enginy en la decoració amb llibertat».^[3]^[4]

Tradicionalment, el motiu formatiu rector de l'arquitectura iraniana ha estat el seu simbolisme còsmic «pel qual l'ésser humà es posa en comunicació amb les forces del cel». Aquest tema —compartit per quasi tota l'arquitectura asiàtica i que persisteix fins i tot en els temps moderns—, no sols ha donat unitat i continuïtat a l'arquitectura de Pèrsia, sinó que ha estat també la font principal del seu caràcter emocional. Segons l'historiador i arqueòleg Arthur Pope:^[5]

«	L'art suprem de l'Iran, en el sentit propi de la paraula, ha estat sempre l'arquitectura. La supremacia de l'arquitectura s'aplica als períodes pre i postislàmic.	»
— Introducing Persian Architecture, Arthur Pope^[6]

↑ «Arquitectura iranianopreislàmica». Islamoriente.
↑ "some of the most majestic structures the world has ever seen". Arthur Upham Pope. Introducing Persian Architecture. Oxford University Press. London. 1971. p.1.
↑ "an individuality distinct from that of other Muslim countries". Arthur Upham Pope. Persian Architecture. George Braziller, Nova York, 1965. p.266
↑ "a marked feeling for form and scale; structural inventiveness, especially in vault and dome construction; a genius for decoration with a freedom and success not rivaled in any other architecture". Arthur Upham Pope. Persian Architecture. George Braziller, Nova York, 1965. p.266
↑ "by which man is brought into communication and participation with the powers of heaven". Nader Ardalan and Laleh Bakhtiar. Sense of Unity; The Sufi Tradition in Persian Architecture. 2000. ISBN 1-871031-78-8
↑ the supreme Iranian art, in the proper meaning of the word, has always been its architecture. The supremacy of architecture applies to both pre-and post-Islamic periods. Arthur Pope, Introducing Persian Architecture. Oxford University Press. London. 1971.

[per-1] «Arquitectura iranianopreislàmica». Islamoriente.

[2] "some of the most majestic structures the world has ever seen". Arthur Upham Pope. Introducing Persian Architecture. Oxford University Press. London. 1971. p.1.

[3] "an individuality distinct from that of other Muslim countries". Arthur Upham Pope. Persian Architecture. George Braziller, Nova York, 1965. p.266

[4] "a marked feeling for form and scale; structural inventiveness, especially in vault and dome construction; a genius for decoration with a freedom and success not rivaled in any other architecture". Arthur Upham Pope. Persian Architecture. George Braziller, Nova York, 1965. p.266

[5] "by which man is brought into communication and participation with the powers of heaven". Nader Ardalan and Laleh Bakhtiar. Sense of Unity; The Sufi Tradition in Persian Architecture. 2000. ISBN 1-871031-78-8

[6] the supreme Iranian art, in the proper meaning of the word, has always been its architecture. The supremacy of architecture applies to both pre-and post-Islamic periods. Arthur Pope, Introducing Persian Architecture. Oxford University Press. London. 1971.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]